canvis logístics per una exportació més sostenible.

Temps de canvis, axiò, definitivament és el que està passant, a marxes forçades a una societat, que per alguna raó, social i/o financera, ha vist com l´economia es tornava a enfonsar, com deien que no passaria més, veient amb gran pesimisme com els sigles econòmics es van repetint periodicament.

Tota Crisis crea canvis estructural, a petita o mitjana escala, però és cert que la societat, la més afectada en aquests moments, és la que té de moures amb més agilitat per no caure en un furat que, directa o indirectament es veuen arrosegats.
Ara és hora de canvis… però quin tipus de canvis… canvis a la societat, canvis tan sols econòmic i/o logístics,… . Hi ha gent que sosteé la necessitat de l´exportació, paraula que sembla sinònima a salvació. Potser sí, però quin tipus de salvació? per que la salvació del medi no serà. Serà una salvació social i totalment civil, ja que la natura no notarà cap canvi de mentalitat envers el medi. Per tant, grans canvis, al cap i a la fi pels mateixos, però sense pensar gaire amb els èsser vius que també habiten a aquest pobre món, que va de cap a una mort voluntària per part de la humanitat.

Tot això està molt bé, però i quina és la sortida a aquest model que és poc sostenible, sobretot si plantegem la idea de que Xina, Índia, Brasil, Rússia,… van pel mateix camí, per tant, encara més.
És de desputes, denunciar ara una societat que s´està industrialitzant, i per que ara nosaltres hem agafat aquesta moral ambiental, i predicant amb un exemple que mai hem fet, i que ara voldriem aturar. Per tant, i sincerament, ara toca que nosaltres prediquem amb l´exemple i creem un model social que sigui atractiu per les societats que inicien aquest moviment gegantesc de industrialització, ja que la situació a 20 anys vista és inaguantable.

Degut a aquest fet, ha sorgit un moviment plantejant la idea del "Descreixement". Una idea que sense deixar de banda l´ industrialització dels paÏsos, posa principal enfasi a la idea del "KM 0". On tot producte és manufacturat, produït,… a un lloc i, en conseqÜència, aquest producte ha de ser comercialitzat a pocs metres d´aquest lloc. Això fa que el tema logístic , que causa tans estralls en el medi ( carburants, mà d´obra, …) i diners que incrementent exponencialment el preu del producte es vegi, dràsticament reduïts, tant en temes ambientals com econòmics.

Això també crea, que hortalisses, fruites, i en genrals, alimentació, no hi hagi la necessitat en l´ús de productes químics per tranportar aliments a l´altre banda del món. On també veuriem, la no necessitat de gran material de conservació com neveres i magatzems, ja que, és ben cert, que el producte de temporada és el més adequat en el àmbit alimentici, per tant, deixem que la natura ens dictamini que és bo per cada época de l´any i deixem de manipular-lo.

Tot i així, amb temes alimentaris, podriem cobrir i reduïr , tal com hem dit anteriorment, drasticament emissions, temps, qualitat,… però que passa amb la tecnologia o producte que no es poden conrrear o portar a terme en zones de món poc fèrtils o amb condicions climàtiques adverses? Doncs aquí sí que hi hauria la necessitat d´una exportació controlada i de qualitat.

Però en l´acció d´exportar fora de les nostres fronteres veiem com el producte per la seva identitat amb l´orgien i entra a formar part, en una estanteria, en una competició visual, més que qualitativa. Per tant, veient una necessitat en incorporar detalls visuals per donar importància a l´orgen sense deixar de perdre la part estètica i visual del producte. D´aquest manera, i mitjançant els nostres millors productes, veure com el país també sén benficia de manera directa.

En conclusión, el que no es té de fer és una importación descontrolada, per tal de entrar amb una competivitat, no de qualitat, sino de preus. Posarem uns exemples: És normal importar caviar, ja que aquí no en tenim i la societat crea una demanda d´un producte que no en hi ha, per tant hi ha la necessitat de crear oferta mitjançant l´inportació. També en el cas informàtic, no podem deixar de inportar nover tecnologies si els nosters productes no són més eficients. Els mateixos temes poden passar a l´inversa, on trobem per exemple que l´exportació de vi, oli, carn,… són molt ben acceptades a països que la seu qualitat és inferior o nula.