e1: 3 Objectes

Sabó

El naixement del primer sabó es perd a l’antiguitat. Els sumeris, (3000 a.C.) ja fabricaven el sabó; bullien diverses bases juntes i utilitzaven el seu residu per a rentar-se. Els antics egipcis ja utilitzaven un producte sabonós que consistia en una mescla d’aigua, oli i ceres d’origen vegetal o animal, fórmula que fou utilitzada també per els grecs i els romans.
A les excavacions de la ciutat de Pompeia s’ha descobert una fàbrica de sabó que data de més de 1900 anys.

Fou precisament a la ciutat italiana de Savona on es va començar a elaborar un sabó d’oli d’oliva que també feien els musulmans. A l’Edat mitjana el sabó ja era un article d’ús general.
Al segle XV apareix el sabó de Marsella, el precursor dels sabons actuals, preparat amb una mescla de ossos (rics en potassi) i greixos vegetals. La indústria sabonera es va enrriquir a les ciutats costeres del Mediterrani, afavorides per l’abundant presencia de l’oli d’oliva i la sosa càustica natural.

Al llarg del dia emprem varies vegades el sabó, ja sigui per duxar-nos, rentar-nos les mans o els plats entre d’altres. Podriem doncs crear-nos nosaltres mateixos aquest producte de manera casolana, i d’aquesta manera aprofitar l’oli sobrant dels cuinats en lloc de tirar-lo per el desaigüe i contaminar?


Bidet

Un bidet és una banyera petita en forma de seient per a la higiene íntima. Sol estar fet de porcellana, gairebé sempre a joc amb el vàter situat a la mateixa habitació, i té una sortida d’aigua freda i calenta, aixeta i una canalització per a la sortida d’aigua. Serveix per a rentar-se els genitals, amb una freqüència major que les dutxes. Sovint s’usa també per a rentar-se els peus o tenir els peus en aigua freda. Algunes persones l’usen com a banyera pels nens petits.

Tot i considerar-se un invent francès, els bidets són molt rars actualment a França, sobretot en comparació amb Andorra i Espanya, on n’hi sol haver almenys un a la majoria de les llars. Els francesos van considerar que, havent-hi paper de vàter, no cal un tipus d’higiene específica que no es pugui fer a la dutxa. En canvi, als països del sud d’Europa, del Magrib i d’Àsia es considera molt útil per a usar a més del paper.
Al Japó no és estrany trobar bidets als lavabos públics.





A España, només 1 de cada 4 nois i poc més d’1 de cada 4 noies empren el bidet per netejar-se les parts íntimes, en lloc d’utilitzar-lo com la majoria fan: per netejar-se els peus, deixar les revistes i altres usos quotidians però no originals del propi objecte.

Ens és útil tenir un bidet al costat de la dutxa, o en podem prescindir?


Ampolla de plàstic

L’ampolla és un envàs portàtil,pot estar fabricada per diferents materials plàstics. A les prestatgeries dels comerços, indústries, grans magatzems, etc., les ampolles se solen trobar per la seva versabilitat i facilitat de transport ja que no solen tenir un gran volum ni un pes excessiu, cosa que les fa manejables per a l’usuari. Dins s’hi sol trobar aigua, refrescs, alcohol, substàncies químiques o farmacològiques,... entre d’altres líquids.
Antigament la majoria de les ampolles eren de vidre. A finals del segle XX l’ús del PET per a les begudes de consum massiu va tendir a declinar, reemplaçades per envasos plàstics d’un sol ús. No obstant això, existeixen campanyes a diversos països contra els envasos de PVC pels problemes que causa al medi ambient.

El reciclatge converteix el producte en articles amb propietats físiques i químiques idèntiques a les de la matèria original. Es realitza amb plàstics com PET (Polietilè Tereftalat), PEAD (Polietilè d’Alta Densitat), PEBD (Polietilè de Baixa Densitat), PP (Polipropilè), PS (Poliestirè), i PVC (Clorur de Polivinil).