Objectes

Embalatge/ conservació (a nivell industrial)

A la dècada de 1880-1890, l'envàs alimentari és va accelerà i aquest fet va anar modificant el concepte actual que tenim de cuina. L'envàs conté i tanca el producte, presentant a la substància orgànica i deforme de l'interior en una forma geomètrica clara. Repela la brutícia , l'aire i la humitat, sellant el producte de dins.

L'envàs va tenir un paper molt important dins de l'agricultura local fins a la producció alimentària a finals de segle. Va ser el desencadenant de la transició entre la tenda tradicional i el punt de venta modern, on va substituir el venedor en el seu paper d'intermediari entre el consumidor i el producte, proporcionant als productes una identitat gràfica, una direcció corporativa responsable i el referent de l'origen.

Va començar la indústria del usar i tirar. Consumir, ingerir i tirar. Un cicle basat en l'augment de producció i abaratiment dels productes.

La conservació a nivell industrial té molt a veure amb la caducitat dels productes i la indústria a part de utilitzar l'embalatge, ha modificat, transformat i alterat els seus productes des del interior perquè quan arribin al consumidor estigui "tant fresc" com el primer dia... a través de conservants, transgènics...

El tema de la conserva al llarg de la història s'ha solucionat de varies formes: ficant en sal, en vinagre, oli els aliments, fumant-los, assecant-los, etc. Sorgint varietats com l'embotit, el salmó fumat, l'arenga, les olives salades, les panses, etc.

Com element a analitzar triaré: el packaging.






Emmagatzematge/ conservació (a nivell domèstic)

Actualment la cuina s'ha anat convertint cada cop més, des de la industrialització alimentaria, en un espai d'emmagatzematge i conservació que de preparació, elaboració i cuina. També s'ha passat d'un emmagatzematge a granel on la reposició d'aliment era més lenta a una reposició d'aliment constant i ràpida, usar i tirar, on els desperdicis per tant s'han incrementat desmesuradament i el valor del menjar a disminuït.

Com a objecte a analitzar triaré la nevera.






Manipulació, transformació

La producció, manipulació i transformació del menjar a l'àmbit domèstic, cada cop més, s'ha anat reduint al mínim, on l'espai d'elaboració ha passat de ser la part més important a quasi ve desaparèixer. On les tècniques s'han simplificat i molts aliments és compren llestos per a cuinar; on les elaboracions més complicades ja ho resol la indústria i només hem de fer l'últim toc final, escalfar-ho, o ni això. Ha augmentat la compra de precuinats, que resta molt lluny d'una òptima relació qualitat-preu, i que ens converteix cada cop més (sempre amb excepcions)en persones passives i desinformades de l'acte de cuinar i menjar, només participant en l'acte de consumir.

Com a objecte a analitzar triaré l'element de cocció: els fogons.

Un altre element que ingerim i forma part de la nostre salut són els medicaments, que han existit des de les més antigues civilitzacions, producte d'origen vegetal, animal, o en els últims temps sintètic.




Farmaciola

Un element, actualment, separat totalment de l'alimentació, de l'àmbit de la cuina. Utilitzat ocasionalment o cada cop més habitualment a causa de la industrialització d'aquest sector i publicitat, com a sistema ràpid per curar un mal de cap, mal d'estómac, com analgèsic, etc. En comptes, poder, de revisar la nostre alimentació o hàbits de vida.

L'objecte a analitzar és la farmaciola.