3 Objectes, pràctiques o accions

Menjar amb les mans i en grup






En la cultura àrab, com en la majoria de països orientals, s’utilitza un únic recipient que conté tot el menjar, aquest plat normalment consisteix en una artesa, un cistell de treball o un plat de coure. Aquest recipient és situat sobre una catifa de pell o de cuir estesadamunt del terra que fa de “taula” i per menjar no s’utilitzen ni forquilles, ni ganivets, ni culleres... es serveix l’aliment amb la mà dreta, ja que la mà esquerra està considerada com a “impura” ja que és la mà destinada a la higiene personal. La mà dreta en canvi és la mà utilitzada en societat, per a usos comuns i quotidians. El menjar amb les mans te diverses explicacions, una d’elles és: el menjar és diví i es necessari disfrutar d’ell amb els sentits, el tacte, l’olor, el gust. A part de les mans també es pot utilitzar el pa com a “cullera” o en el cas de la sopa per mullar-lo i anar-la menjant. Aquest fet fa que abans de menjar tinguin molta cura amb la higiene de les pròpies mans, fet que va fer aparèixer un recipient foredat per baix en el qual els àrabs situaven les mans i un criat abocava aigua, fent que l’aigua amb la qual es netejaven sempre era neta, a diferència dels occidentals que abocaven aigua en un recipient i amb aquesta es netejaven tota l'estona fent que estigués bruta. En quan a la posició alhora de menjar era situar-se al voltant del plat comú, en posició recta, ja sigui amb les cames doblegades sota el cos.

Avui en dia, però, la cultura oriental s’ha anat occidentalitzant en menor o major grau, passant d’utilitzar un únic plat a un plat per a cadascú, a utilitzar forquilles, ganivets, culleres, en comptes de les mans, a utilitzar taules i cadires... Fet que analitzat des d’una perspectiva mediambiental suposa un major impacte la manera de menjar occidental que l’oriental, ja que alhora de netejar i produir tots els utensilis es gasta una quantitat exagerada d’aigua i energia.


Contenidor per conservar la mel. Stanley Honey





Des dels inicis de la humanitat l’home ha pogut gaudir de les propietats de la mel. La mel és un producte dolç, aromàtic i viscós produït per les abelles a partir del nèctar de les flors, que posteriorment emmagatzemen als panells, l’home l'extreu i l’emmagatzemma normalment en un contenedor de vidre.

Tots tenim a casa hem tingut algun cop un pot de mel, i hem pogut gaudir del gust dolç d’aquest nèctar... Doncs poder en un futur ja no el podrem proobar més ja que avui en dia, aquest nèctar s’esta convertint en una raresa, perquè les abelles estan desapareixent i va en augment. Probablement per culpa de la sobreexplotació industrial humana de la naturalesa, a la que se li ha de sumar l’ús indiscriminat de pesticides per produïr més i millor...

L’absència de les abelles significa una disminució de la pol·linització i conseqüentment l’extinció d’algunes espècies vegetals i en conseqüència animals... Einstein va dir que si les abelles s’extingien, l’home trigaria 4 anys en desaparèixer.

Stanley Honey és un producte que ha sorgit dins d’aquest context. Els pots de mel fins ara, la seva única funció ha estat contenir i conservar la mel; aquest producte proposa a més a més , després de que l’usuari ja se l’hagi acabat, reutilitzar el recipient i plantar-hi una flor que propiciarà a que les abelles la pol·linitzin i així puguin continuar produint mel. Aquest producte s’ha replantejat des de una nova perspectiva i ha donat una resposta a un problema actual , a més de conscienciar a la població del problema i ha utilitzat materials respectuosos amb el mediambient.



Els aliments, un producte dissenyat?





Tots els vegetals i fruites els associem a una forma concreta: una taronja és rodona, una llimona ovalada... Uli Westphal, fotògraf, mitjançant un llarg passeig pels mercats de granjers berlinesos, ha sigut capaç de congregar un elevat nombre de vegetals, que tot i ser totalment naturals ens sorprenen per la seva forma.

Són realment tant atípiques aquestes formes dins del món dels vegetals? Quin és el grau de desnaturalització que tenim davant dels aliments que adquirim a diari? Aquest retrat de diferents vegetals són aliments que no tenen cabuda en els mercat. Aquest projecte fa reflexionar com la forma dels productes alimentaris vegetals quan surten de les formes arquetípiques ens produeixen un cert recel. Segurament la major part de la gent si veiessin aquestes fruites en un mercat experimentaria una reacció de rebuig i segurament no les compraria per al consum. Aquest fet ve donat per la industria, que ha estandaritzat les formes per a una millor comercialització, o per un instint de supervivència, que relacionem la forma a una millor qualitat i per tant, propietats més bones i més bon gust? Realment és així?

L’arxiu mutant és una col lecció de fruites, arrels i hortalisses no estandaritzades, que mostren un ampli ventall de varietat de formes, colors i textures, que només es revelen quan les normes estètiques adoptades deixen d’existir. La total absència d’anomalies biològiques als supermercats, ens ha fet adoptar els productes biològics com a productes dissenyats i no com una cosa natural. Segon diu l’autor mica en mica ens hem anat oblidant, i de fet en molt dels casos mai ho hem experimentat, quin és el procés de creixement que tenen els vegetals, quina aparença real tenen i fins i tot els sabors.

La estandarització de les formes vegetals dins d’un món regit principalment per l’aspecte visual, està condemnant a una gran quantitat d’aliments a ser rebutjats i tirats per la seva forma... i per tant la seva desaparició.

Segons diu el seu autor Uli Westphal aquest arxiu són els últims supervivents de les varietats biològiques. El Projecte Mutant serveix per documentar, preservar i promoure aquestes últimes restes de la diversitat agrícola.

Està justificat que un vegetal segons els paràmetres estandaritzats sigui eliminat? Que passa a nivell humà? Perquè ens molesten les formes desconegudes o no estandaritzades? És bo que hi hagin formes que sí que siguin vàlides i altres que no? En el cas que així sigui, qui està capacitat per a fer-ho?