Sabem el que mengem? estem prou informats? Dediquem suficientment temps a tot el ritual de menjar? Tot això ens esta perjudicant?

L’alimentació és una activitat que és present constantment a la nostre vida. Alimentar-se és una cosa necessària ja que necessitem determinades substàncies per formar i mantenir els nostres teixits i aconseguir l’energia necessària per a poder realitzar les funcions vitals i afrontar l’activitat del dia a dia... Si això no es fa d’una manera adequada pot ser causa de malalties.

Per tant, si l’alimentació juga un paper tant important a la nostra vida, a la nostra salut, al nostre futur... Ja li prestem suficientment atenció? En un context en el qual el ritme de vida és accelerat, ens falta temps, disposem de molta informació de tot però al mateix temps de res, en un context on la competència va fer aparèixer els transgènics i els pesticides per a una major producció i abast de mercat... fins a quin punt tot això ens perjudica? qui diu que tot això no ens esta fent mal poc a poc? ja no només pel fet de viure més anys, sinó per la nostra qualitat de vida. Ja sabem que mengem? Estem prou informats? o tot el contrari, i confiem amb la bondat del mercat...

A més a més la tradició i la cultura d’on venim, el seu passat, ha configurat la nostre manera de menjar, els nostres rituals, costums, els aliments que seleccionem , el que ens agrada, el que no, les nostres manies i prejudicis... En la nostra cultura per al ritual de menjar utilitzem una quantitat bastant elevada de plats, gots, coberts... Caldria replantejar fets com aquest pel tema de minimitzar el impacte que suposa rentar tants utensilis? I si menjar un aliment i no un altre suposa un cost molt car pel mediambient, seriem capaços de deixar de menjar-lo? Caldria replantejar coses de la nostre tradició alimentaria?

És una activitat que normalment es fa en companyia, on es creen uns vincles i unes pautes de conducte, tota una cerimònia social que ens permet relaxar-nos, gaudir i socialitzar-nos. Ho estem perdent? Abans tots els apats del dia es feien en companyia... cosa que ara s’esta perdent. Poder en menor o major grau encara es menja en companyia, però el temp s’ha reduït i aquest privilegi ens el guardem per ocasions especials com quedar amb els amics, celebracions en família... Una societat cada cop més individualista que no dedica el temps necessari a aquest acte tant ric... Una activitat que se li esta deixant de prendre suficientment atenció... A part, com ja he dit, el impacte mediambiental que esta comportant la nostre relació amb l’activitat de menjar: la producció en massa, l’excés, la contaminació degut als pesticides, els embalatges, el rebuig tant gran dels aliments, ja que casi la meitat del que es produeix es tira... Cap a on estem anant? Ja comencem a veure les conseqüències nefastes de tots aquests fets... pot el disseny ajudar a millorar alguna cosa?