Objectes

Embalatge/ conservació (a nivell industrial)

A la dècada de 1880-1890, l'envàs alimentari és va accelerà i aquest fet va anar modificant el concepte actual que tenim de cuina. L'envàs conté i tanca el producte, presentant a la substància orgànica i deforme de l'interior en una forma geomètrica clara. Repela la brutícia , l'aire i la humitat, sellant el producte de dins.

L'envàs va tenir un paper molt important dins de l'agricultura local fins a la producció alimentària a finals de segle. Va ser el desencadenant de la transició entre la tenda tradicional i el punt de venta modern, on va substituir el venedor en el seu paper d'intermediari entre el consumidor i el producte, proporcionant als productes una identitat gràfica, una direcció corporativa responsable i el referent de l'origen.

Va començar la indústria del usar i tirar. Consumir, ingerir i tirar. Un cicle basat en l'augment de producció i abaratiment dels productes.

La conservació a nivell industrial té molt a veure amb la caducitat dels productes i la indústria a part de utilitzar l'embalatge, ha modificat, transformat i alterat els seus productes des del interior perquè quan arribin al consumidor estigui "tant fresc" com el primer dia... a través de conservants, transgènics...

El tema de la conserva al llarg de la història s'ha solucionat de varies formes: ficant en sal, en vinagre, oli els aliments, fumant-los, assecant-los, etc. Sorgint varietats com l'embotit, el salmó fumat, l'arenga, les olives salades, les panses, etc.

Com element a analitzar triaré: el packaging.






Emmagatzematge/ conservació (a nivell domèstic)

Actualment la cuina s'ha anat convertint cada cop més, des de la industrialització alimentaria, en un espai d'emmagatzematge i conservació que de preparació, elaboració i cuina. També s'ha passat d'un emmagatzematge a granel on la reposició d'aliment era més lenta a una reposició d'aliment constant i ràpida, usar i tirar, on els desperdicis per tant s'han incrementat desmesuradament i el valor del menjar a disminuït.

Com a objecte a analitzar triaré la nevera.






Manipulació, transformació

La producció, manipulació i transformació del menjar a l'àmbit domèstic, cada cop més, s'ha anat reduint al mínim, on l'espai d'elaboració ha passat de ser la part més important a quasi ve desaparèixer. On les tècniques s'han simplificat i molts aliments és compren llestos per a cuinar; on les elaboracions més complicades ja ho resol la indústria i només hem de fer l'últim toc final, escalfar-ho, o ni això. Ha augmentat la compra de precuinats, que resta molt lluny d'una òptima relació qualitat-preu, i que ens converteix cada cop més (sempre amb excepcions)en persones passives i desinformades de l'acte de cuinar i menjar, només participant en l'acte de consumir.

Com a objecte a analitzar triaré l'element de cocció: els fogons.

Un altre element que ingerim i forma part de la nostre salut són els medicaments, que han existit des de les més antigues civilitzacions, producte d'origen vegetal, animal, o en els últims temps sintètic.




Farmaciola

Un element, actualment, separat totalment de l'alimentació, de l'àmbit de la cuina. Utilitzat ocasionalment o cada cop més habitualment a causa de la industrialització d'aquest sector i publicitat, com a sistema ràpid per curar un mal de cap, mal d'estómac, com analgèsic, etc. En comptes, poder, de revisar la nostre alimentació o hàbits de vida.

L'objecte a analitzar és la farmaciola.

El disseny pot ajudar a valorar els aliments tant sigui per la pròpia seguretat com per el impacte medioambiental?

L'alimentació és una cosa bàsica i necessària, una activitat quotidiana que ens afecta en el nostre dia a dia i a llarg plaç , tant a nivell personal com a nivell d'impacte medioambiental.

Per exemple, un estudi de Harvard va constatar que un grup d'estudiants que començava el dia amb un bon esmorzar reduïen els nivells d'hiperactivitat, milloraven el comportament i l'atenció i, en general , augmentava el promig de les seves notes.

Menjar durant el dia i dejunar per la nit formen part del ritme vital humà. El cos necessita 10 hores per ocupar-se de sí mateix, per transformar i sintetitzar substàncies corporals, l'energia de la qual l'extreu dels seus dipòsits. Molts, poder heu comprovat que un sopar abundant o tard, al dia següent us desperteu de mal humor i cansats, aquest fet es dona perquè el teu cos a prestat més atenció a la digestió que al descans i a ocupar-se de sí mateix. Popularment es diu que amb l'estómac ple no s'estudia bé, qui no ha menjat (sempre i quan no estigui desnodrit) pensa millor i amb major rapidesa.

Per tant, l'humor, l'energia, la tranquil·litat, la capacitat d'atenció depèn en gran mesura de la nostra alimentació i respecta del cicle vital intern. El nostre estat psicològic depèn del nostre estat físic, "mens sana in corpore sano" de Junio Juvenal. Per tant, és important conèixer el nostre cos, com funciona i que necessitem. Per a ser feliços és necessari estar sans. Som el que mengem.

Però el fet es que vivim en un context on no prestem gaire atenció, ni temps, a la nostre alimentació; ja que es una necessitat coberta d'una manera molt ràpida per la indústria alimentària; ja sigui a través de supermercats, menjar preparat, vending machines, restaurants, bars, fastfoods, etc. Prestant, per tant, la nostre atenció, a d'altre problemes que s'ens presenten durant el dia.

La salut alimentaria la deixem en mans de la indústria, una indústria que manipula, modifica i multiplica els aliments només per a un major benefici econòmic; una indústria que permet l'ús de pesticides, fertilitzants, transgènics, conservants, additius, el maltractament d'animals, el transport de mils de km i gast energètic descomunal... Com afecta tot això al media ambient? i personalment? Hem de confiar amb la "bondat" de la indústria? Hem de deixar en les seves mans la nostra salut? Quan és un dels principals culpable de problemes com el desequilibri en el nostre cos de les grasses omega 3 i 6. En la època preindustrial, qualsevol ésser humà que portava una dieta més o menys equilibrada, en el seu cos tenia una proporció de 1:1 que és la òptima. Actualment, portant la mateixa dieta, la proporció és de 20:1... i efectivament té greus conseqüències en el nostre organisme tant al dia a dia, com a llarg plaç i a nivell d'impacte medioambiental.

Una total desvinculació de l'origen i dels processos de fabricació de l'aliment, ens converteixen en persones totalment passives, desinformades i dependents de la indústria, que és dediquen només a l'acte de consumir.

A més, el ritme de vida desenfrenat i faltat de temps, fa que minimitzem al màxim possible el temps dedicat a les activitats de l'alimentació com seria pensar, comprar, cuinar, compartir... En unes prèvies enquestes realitzades, he pogut comprovar que aquestes activitats s'intenten recuperar al cap de setmana.

Podria el disseny a que el consumidor tingués un major control o informació de l'origen o processat de l'aliment? que tingués una actitud més activa i de comprensió respecta algun aspecte dels parlats?

Que l'esperança de vida augmenta és un fet, per una altre part de les primeres causes de mort als països industrialitzats són les enfermetats vinculades amb l'estil de vida causat per la industrialització, com el càncer, afeccions cardiovasculars, crisis cardíaques i dolències respiratòries.

A més a més del gran impacte medioambiental que comporta consumir d'aquesta indústria en comptes, per exemple, de consumir productes ecològics... La diferència de l'impacte és abismal.

Tots aquests aspectes sense desvincular-los, ni aïllar-los del tema social, cultural i tradicional.

3 Objectes, pràctiques o accions

Menjar amb les mans i en grup






En la cultura àrab, com en la majoria de països orientals, s’utilitza un únic recipient que conté tot el menjar, aquest plat normalment consisteix en una artesa, un cistell de treball o un plat de coure. Aquest recipient és situat sobre una catifa de pell o de cuir estesadamunt del terra que fa de “taula” i per menjar no s’utilitzen ni forquilles, ni ganivets, ni culleres... es serveix l’aliment amb la mà dreta, ja que la mà esquerra està considerada com a “impura” ja que és la mà destinada a la higiene personal. La mà dreta en canvi és la mà utilitzada en societat, per a usos comuns i quotidians. El menjar amb les mans te diverses explicacions, una d’elles és: el menjar és diví i es necessari disfrutar d’ell amb els sentits, el tacte, l’olor, el gust. A part de les mans també es pot utilitzar el pa com a “cullera” o en el cas de la sopa per mullar-lo i anar-la menjant. Aquest fet fa que abans de menjar tinguin molta cura amb la higiene de les pròpies mans, fet que va fer aparèixer un recipient foredat per baix en el qual els àrabs situaven les mans i un criat abocava aigua, fent que l’aigua amb la qual es netejaven sempre era neta, a diferència dels occidentals que abocaven aigua en un recipient i amb aquesta es netejaven tota l'estona fent que estigués bruta. En quan a la posició alhora de menjar era situar-se al voltant del plat comú, en posició recta, ja sigui amb les cames doblegades sota el cos.

Avui en dia, però, la cultura oriental s’ha anat occidentalitzant en menor o major grau, passant d’utilitzar un únic plat a un plat per a cadascú, a utilitzar forquilles, ganivets, culleres, en comptes de les mans, a utilitzar taules i cadires... Fet que analitzat des d’una perspectiva mediambiental suposa un major impacte la manera de menjar occidental que l’oriental, ja que alhora de netejar i produir tots els utensilis es gasta una quantitat exagerada d’aigua i energia.


Contenidor per conservar la mel. Stanley Honey





Des dels inicis de la humanitat l’home ha pogut gaudir de les propietats de la mel. La mel és un producte dolç, aromàtic i viscós produït per les abelles a partir del nèctar de les flors, que posteriorment emmagatzemen als panells, l’home l'extreu i l’emmagatzemma normalment en un contenedor de vidre.

Tots tenim a casa hem tingut algun cop un pot de mel, i hem pogut gaudir del gust dolç d’aquest nèctar... Doncs poder en un futur ja no el podrem proobar més ja que avui en dia, aquest nèctar s’esta convertint en una raresa, perquè les abelles estan desapareixent i va en augment. Probablement per culpa de la sobreexplotació industrial humana de la naturalesa, a la que se li ha de sumar l’ús indiscriminat de pesticides per produïr més i millor...

L’absència de les abelles significa una disminució de la pol·linització i conseqüentment l’extinció d’algunes espècies vegetals i en conseqüència animals... Einstein va dir que si les abelles s’extingien, l’home trigaria 4 anys en desaparèixer.

Stanley Honey és un producte que ha sorgit dins d’aquest context. Els pots de mel fins ara, la seva única funció ha estat contenir i conservar la mel; aquest producte proposa a més a més , després de que l’usuari ja se l’hagi acabat, reutilitzar el recipient i plantar-hi una flor que propiciarà a que les abelles la pol·linitzin i així puguin continuar produint mel. Aquest producte s’ha replantejat des de una nova perspectiva i ha donat una resposta a un problema actual , a més de conscienciar a la població del problema i ha utilitzat materials respectuosos amb el mediambient.



Els aliments, un producte dissenyat?





Tots els vegetals i fruites els associem a una forma concreta: una taronja és rodona, una llimona ovalada... Uli Westphal, fotògraf, mitjançant un llarg passeig pels mercats de granjers berlinesos, ha sigut capaç de congregar un elevat nombre de vegetals, que tot i ser totalment naturals ens sorprenen per la seva forma.

Són realment tant atípiques aquestes formes dins del món dels vegetals? Quin és el grau de desnaturalització que tenim davant dels aliments que adquirim a diari? Aquest retrat de diferents vegetals són aliments que no tenen cabuda en els mercat. Aquest projecte fa reflexionar com la forma dels productes alimentaris vegetals quan surten de les formes arquetípiques ens produeixen un cert recel. Segurament la major part de la gent si veiessin aquestes fruites en un mercat experimentaria una reacció de rebuig i segurament no les compraria per al consum. Aquest fet ve donat per la industria, que ha estandaritzat les formes per a una millor comercialització, o per un instint de supervivència, que relacionem la forma a una millor qualitat i per tant, propietats més bones i més bon gust? Realment és així?

L’arxiu mutant és una col lecció de fruites, arrels i hortalisses no estandaritzades, que mostren un ampli ventall de varietat de formes, colors i textures, que només es revelen quan les normes estètiques adoptades deixen d’existir. La total absència d’anomalies biològiques als supermercats, ens ha fet adoptar els productes biològics com a productes dissenyats i no com una cosa natural. Segon diu l’autor mica en mica ens hem anat oblidant, i de fet en molt dels casos mai ho hem experimentat, quin és el procés de creixement que tenen els vegetals, quina aparença real tenen i fins i tot els sabors.

La estandarització de les formes vegetals dins d’un món regit principalment per l’aspecte visual, està condemnant a una gran quantitat d’aliments a ser rebutjats i tirats per la seva forma... i per tant la seva desaparició.

Segons diu el seu autor Uli Westphal aquest arxiu són els últims supervivents de les varietats biològiques. El Projecte Mutant serveix per documentar, preservar i promoure aquestes últimes restes de la diversitat agrícola.

Està justificat que un vegetal segons els paràmetres estandaritzats sigui eliminat? Que passa a nivell humà? Perquè ens molesten les formes desconegudes o no estandaritzades? És bo que hi hagin formes que sí que siguin vàlides i altres que no? En el cas que així sigui, qui està capacitat per a fer-ho?

Sabem el que mengem? estem prou informats? Dediquem suficientment temps a tot el ritual de menjar? Tot això ens esta perjudicant?

L’alimentació és una activitat que és present constantment a la nostre vida. Alimentar-se és una cosa necessària ja que necessitem determinades substàncies per formar i mantenir els nostres teixits i aconseguir l’energia necessària per a poder realitzar les funcions vitals i afrontar l’activitat del dia a dia... Si això no es fa d’una manera adequada pot ser causa de malalties.

Per tant, si l’alimentació juga un paper tant important a la nostra vida, a la nostra salut, al nostre futur... Ja li prestem suficientment atenció? En un context en el qual el ritme de vida és accelerat, ens falta temps, disposem de molta informació de tot però al mateix temps de res, en un context on la competència va fer aparèixer els transgènics i els pesticides per a una major producció i abast de mercat... fins a quin punt tot això ens perjudica? qui diu que tot això no ens esta fent mal poc a poc? ja no només pel fet de viure més anys, sinó per la nostra qualitat de vida. Ja sabem que mengem? Estem prou informats? o tot el contrari, i confiem amb la bondat del mercat...

A més a més la tradició i la cultura d’on venim, el seu passat, ha configurat la nostre manera de menjar, els nostres rituals, costums, els aliments que seleccionem , el que ens agrada, el que no, les nostres manies i prejudicis... En la nostra cultura per al ritual de menjar utilitzem una quantitat bastant elevada de plats, gots, coberts... Caldria replantejar fets com aquest pel tema de minimitzar el impacte que suposa rentar tants utensilis? I si menjar un aliment i no un altre suposa un cost molt car pel mediambient, seriem capaços de deixar de menjar-lo? Caldria replantejar coses de la nostre tradició alimentaria?

És una activitat que normalment es fa en companyia, on es creen uns vincles i unes pautes de conducte, tota una cerimònia social que ens permet relaxar-nos, gaudir i socialitzar-nos. Ho estem perdent? Abans tots els apats del dia es feien en companyia... cosa que ara s’esta perdent. Poder en menor o major grau encara es menja en companyia, però el temp s’ha reduït i aquest privilegi ens el guardem per ocasions especials com quedar amb els amics, celebracions en família... Una societat cada cop més individualista que no dedica el temps necessari a aquest acte tant ric... Una activitat que se li esta deixant de prendre suficientment atenció... A part, com ja he dit, el impacte mediambiental que esta comportant la nostre relació amb l’activitat de menjar: la producció en massa, l’excés, la contaminació degut als pesticides, els embalatges, el rebuig tant gran dels aliments, ja que casi la meitat del que es produeix es tira... Cap a on estem anant? Ja comencem a veure les conseqüències nefastes de tots aquests fets... pot el disseny ajudar a millorar alguna cosa?